dimecres, 12 de Gener de 2011
Publicat per jan-sun @ 12:13  | montbui
Comentaris (0)  | Enviar

Un relat de Anjo Lav?

Sant Mallol va n?ixer a mitjans del segle XIV a Sant Sadurn?. Al seu pare, unpoca pena, curt de gambals i vinater d'ofici, no se li acud? res m?s queanomenar Mallol al seu primog?nit, pensant que amb aquest nom"Mallol-vinya nova" el seu fill donaria una empenta al negocifamiliar i tindria futur dins del gremi dels vinaters.
El cert ?s que la inf?ncia d'en Mallol no va tenir res d'exemplar. En Mallolfou aviciat, fatxenda i prepotent. Anava al mercat, carregat de vi per vendreper? li agradava jugar i mentre es feia el tifa al?ant el porr? per beure agalet, sovint li escuraven les butxaques. Ara que amb les dones tenia un d?especial... tant se val que fossin menudes, grasses o peludes, que un forat ?sun forat! i fent content m?s d?un cornut, ves a saber la de casades est?rilsque va fer fructificar!
Tantes vegades va tornar al mas familiar amb un bocoi per cal?otets que el seupare, veient-se la ru?na a sobre, li va posar una taverna i se'l va treure decasa.
La taverna d'en Mallol va tenir una certa anomenada. Va ser freq?entada perdones de mala vida, busca bregues, gentussa de mal procedir i escapolits de lajust?cia. I qu? voleu? amb tant mala companyia i envoltat de mala gent, fou deltot natural que engegu?s el negoci a dida i es lligu?s a una colla defacinerosos, per aplicar-se al bandidatge i a sembrar el terror pels camins.
Com tots sabeu, en aquell temps el cam? Ral que anava a Santa Coloma era moltcirculat. El freq?entaven nobles senyors, traginers, ramats de xais, l'autob?sde l?nia... i el millor de tot: els jueus del call de Santa Coloma que sempreduien la bossa plena.
Tanta fama tenia aquell indret que en Mallol i els seus homes s'hi van establirper dur vida de bandolers.
Per? un dia la van fer grossa. Van entrar a robar a una petita esglesiola quehi ha al costat del restaurant "Sesoliveres", fora muralles deciutat, gaireb? tocant el terme de Jorba i no respectaren ni el m?s sagrat.
Al vespre esrepartiren el bot? Per all? del morbo, en Mallol va voler fer un traguet de vide missa amb el calze robat al moss?n de Sant Jaume. Se l?acost? a la boca, vaxarrupar xuclant el vi i quina fou la sorpresa de tots quan el calze, amb unaveu m?s aviat prima i m?s pr?pia d'un setrill que d'un calze, digu?:
-Mallol, deixa aquesta vida que portes tan plena de mals de caps. Qu? no hoveus que t'estressar?s? Agafa una agl? i camina. Un dia et caur? l'agl?, i all?on caigui hi naixer? una alzina. Fes un poble al seu voltant, et tires a lapoltrona... i a veure-les passar.
De la sorpresa, a en Mallol li qued? un posat mig de tanoca mig de beneit? queno va perdre mai m?s. Va agafar un agl? i va caminar... de fet no va caminargaire, perqu? poc abans d'arribar al Sai? ja li va caure l'agl?. Es compl? laprofecia i de l?agl? en va n?ixer un plan?? ple de brolls i ganes de cr?ixer.
Al voltant de l?alzina, amb un cordill i un guix va prendre mides i van sortirunes trenta parcel?les que D?u n'hi do. Ben aviat va c?rrer la veu que, a unahora i mitja de la vila, un home virtu?s anomenat Mallol oferia un tros de cela la terra i aix? va ser com de mica en mica arribaren els primers ve?ns.
Entre tots van fer el clavegueram, van dur pedres i aixecaren la primera casa.Com que era de prova la van fer en un solar destinat a equipaments, per? la vantrobar petita i ning? la va voler. Aix? doncs, com que no se'n sortien vandemanar ajut a un visionari, mestre d'obres i picapedrer:
-Deixeu-me fer deia el mestre, deixeu-me fer... i aix? que el varen deixar fer,el mestre els engalip? a cada un una finestra rodona, en nom de no s? qu? de lamodernitat.
Feia tant de goig!
Si n'estaven de contentes les fam?lies! En quatre dies tothom va tenir tel?fonsi l?nies d'internet, un ve? que treballava a la FECSA va fer que portessinespelmes per a tothom i aix? tots van tenir llum.
Els ve?ns, ben avinguts, es llevaven d'hora al mat? i carregats amb galledes,c?ntirs i gerres anaven cantant a la font de la Tosquella a buscar l'aigua quedespr?s es repartia per les cases.
En Mallol, espaterrallat sobre l'hamaca que ell mateix havia penjat del?alzina, s'ho mirava distret, per? l?agreujava d?all? m?s tant enrenou degalledes amunt i avall. I sense adonar-se'n del qu? feia, va agafar el calzeamb el vi, va fer un traguet i digu?:
-Que vingui d'Art?s, que passi pel Sai? i que a nostres cases entri ambabundor!
D?u meu, quin doll d'aigua! Poder-se rentar almenys una vegada al mes! ja nocalia omplir amb galledes la m?quina de rentar plats, ni la maquina de rentarroba! Alguns ve?ns que tenien quatre calerons arraconats sota una rajola es vanengrescar a construir una bassa per l'estiu, i haur?eu d'haver vist la cara quefeien quan al ve? del costat se li escapava un porc i se'l trobaven fent unacapbussada a l'aigua de la bassa...
I aqu? comen?? la fama miraclera d'en Mallol, que ja s'ho va veure a venir queamb el temps el farien sant.
Si la verdura era migrada? en Mallol bevia del calze i les mongeteres, elstom?quets, els enciams, els naps, les pastanagues i la resta de l?hortas?enfilava o engrandia de tamany amb una fal?lera i una trempera que m?s d?un lavoldria per?
Quan les gallines no ponien... en Mallol bevia del calze i l?aviram esvalotatponia ous sense parar, escatainant amb una joia i una alegria encomanadissa quefeia goig de veure i escoltar.
Ei! que aix? no va ser tot? que de la xarrupada que va fer del calze alspollastres se'ls van fer els ous d'or!
Que les herbes creixien arreu i enva?en els parterres que l'ajuntament de SantaMargarida havia declarat zona verda... en Mallol bevia del calze i... ?ndia! Jano hi havia vi.
I qu? va passar?
Els ve?ns i les ve?nes, lluny d'enfadar-se amb en Mallol, van tenir cura, sim?s no un parell de cops a l'any, que els carrers fossin ben nets. Van entendreall? de "si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit" i mai m?sli van demanar ajut que no fos consell o paraula s?via.
Va passar el temps... i un dia, en Mallol ja vellet s'aixec? de la poltrona iva anar caminant poc a poc, cap als contenidors de l'entrada al poble. S'homir? des de la carretera, una mica de costat per no veure els contenidors i liva agradar. Es va gratar el cap, va pensar una estona, no massa. I amb lasatisfacci? que d?na la feina ben feta va clavar un cartell que hi deia:"La Mallola? - Municipi d'Europa.
Diuen que l'endem? els pocs ve?ns que no feien la migdiada van assistir al'?ltim prodigi del Sant i van poder veure com en Mallol, s'enfilava dret capal cel amb tumbona i tot.

?

Extret? de:? http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=442496????a on tamb? hi trobareu els goigs.



Comentaris